Fa poc vaig assistir a una missa una mica especial. Service concretament es com ho anomena en anglés l'esglèsia luterana, fins al que jo entenc, una missa de protestants. Davant la insistència de Julie amb allò de que el culte a la religió cristiana no necessàriament ha de practicarse en un recinte lúgubre i vestit de diumenge, vaig satisfer la curiositat que sentia pel discurs d'algun d'aquestos pastors.
No, no m'he convertit al cristianisme. Però sí he reflexionat a partir de la comparació dels respectius ritus religiosos de l'esglèsia catòlica i la luterana. Perquè els fonaments morals d'ambdues són molt semblants i, de fet, la nostra vida diària vullguem o no, es regeix pels deu manaments. Així i tot el modus operandi, o l'escenificació de la litúrgia, és ben diferent. Allò es semblava molt més a una associació cultural que no pas a una secta catòlica. I dic secta perquè tota la cerimònia que es fa a les misses que jo he conegut fins llavors té tints d'invocació satánica. Ehem..., igual ara m'he passat. Divina per satànica, val? A veure si aconseguisc mantenir l'objectivitat. El que volia dir és que al service hi ha quasi un diàleg entre els assistents i el pastor, mentre que a la missa del ritual catòlic, el retor és l'executor d'un procediment molt més reglat al qual els fidels es sotmeten.
Distinta gent va participar aquell diumenge: un que convidava a assistir a una exposició-xarrada sobre la seua experiència al Sudàn, la gent que era allí per primera vegada que es presentava als demés, el pastor i la seua banda de pop-rock que s'anaven alternant per pujar a l'escenari, els assistents que cantaven les cançons (hi havia karaoke en powerpoint)... A una esglèsia catòlica qui puja a l'altar és per servir al retor.
El fet és que si no fóra perquè al final dels raonaments que plantejava el pastor sempre s'anava a parar a que s'ha de seguir la paraula de Jesús, allò podria passar perfectament per una tertúlia sobre l'ètica i la moral d'avui en dia. Això sí, en un ambient que faria vomitar al crític de música o d' art més condescendent. Ai... crec que m'he tornat a passar... xe, és igual.
He aconseguit mirar les facetes espirituals sense el prejudici que llaura el confrontament social del panorama espanyol: la dreta o l'esquerra, fatxes o rojos, ultracristià o anarquista.
Sempre m'he declarat ateu (i qui em coneix pot donar fe) però he de confessar que el pastor que em vaig escoltar atentament eixe dia em va fer replantejar-me la negació d'un Déu: m'he passat a l'agnosticisme. Sin pecado concebido.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
eixa xica t'està ablanant... d'aci poc te me fas de centre...
Ja, ja, ja. La xica en questió més bé em rigidisa que m'ablana, i de CENTRISTA no tengo ni un pelo (sinó mira en el CENTRE del meu cabolo). Considerant que eres ateu de naixement, alguna reflexió més consistent?
de naixement i per convicció. Repassem el que vol dir cada cosa:
- L'ateísme és una opció, diguem-ne filosòfica, que nega l'existència de qualsevol 'entitat' superior.
- L'agnosticisme és una opció que considera l'existència d'un o més déus irrellevant, ja que no pot ser demostrada.
És a dir, es podria considerar l'agnosticisme com el centrisme religiós, son els de ni fu ni fa, els de 'jo pa mi que no, però per si de cas no em mulle'.
Jo crec que una cosa és reconèixer la utilitat d'una reunió amb l'excusa de la religió, i una altra diferent és passar-se al centre. És com si per exemple anares a un acte de la generalitat i donares un pas a la dreta.
No era la meua intenció inicial encetar una discussió sobre les creences o més aviat les no creences. Però a mi no me llama centrista ni DIOS! Jejjeje, si et mires amb un poc més de cura (en català, retor)el teu paral·lelisme burleta referent a l'opció política vories que per a estar al centre tindríem que considerar els extrems dins la religió, llavors tu series catòlic d'esquerres. No crec que siga el cas, però encara et diré més: segons les meues fonts (Gran Diccionari de la Llengua Catalana:
agnosticisme [de agnòstic]
m FILOS Actitud o doctrina que declara inaccessible a l'enteniment humà tota noció de l'absolut.
Definició que com veus classifica agnosticisme com a FILOS (de filosofia)i que ni tan sols conté una paraula referent a la religió o a Déu. En canvi:
ateisme [del ll. mod. atheismus, íd., der. del gr. atheós 'ateu']
m FILOS /RELIG Doctrina o actitud que nega teòricament o pràcticament l'existència de Déu.
Opció molt lloable, però que té més a vore amb la religió que no pas la filosofia que he triat com a opció.
No obstant tens raó: no té massa a veure el fet de no considerar negatiu l'espectacle luter-rock al que vaig assistir amb passar-me de la opció no-religiosa a la filosòfica. Me está gustando esto de bloggear tío-nen!
Publica un comentari