Tenia ganes d'escriure sobre aquesta pel·lícula que sempre coloque darrere d'Amores perros i 21 gramos, és a dir, per pur ordre cronològic i d'autoria. Té raó la Julie no obstant, en posar-la al costat de Crash.
Savia que patiria de vore aquest últim llargmetratge d'Alejandro González Iñarritu (sí amics, el seu nom l'acabe de buscar en l'altra pestanya que tinc oberta), però calia tant? Per sort el director va administrant petites dosis de morfina a les 3 històries que cus a l'obra, però que en realitat es relacionen entre elles rematxades tipo-clec, causa-efecte per a ser un poc més rigurosos. Són històries tràgiques que ocorren a distints llocs del món i que, chapeau, estàn filmades en les llengües pròpies de les ubicacions on ocorren els fets. Imprescindible la versió original. No obstant, per a qui no entenga anglés, espanyol, japonés i àrab, sí que recomane subtítols.
Situacions d'apartar la vista, de vergonya aliena, de desgràcia previsible, això sí, amb petits consols reparadors i algún que altre personatge d'una altura moral molt superior a la de la resta dels mortals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari