Propietat privada

-Pare Pep, l'Emissari Intertemporal ha virtualitzat un senyor antic que parlava de propietat o posseïr o una cosa semblant. Què és això?
-Mare Joana, o potser Mare Gaia t'ho podria explicar molt millor que jo. Vés a buscar alguna d'elles fill Hans. Jo he d'enllestir les coses per a l'aportació.
-Vaaaa, Pare Pep, tots sabem que el coneixement antic vol fluïr sovint a tú, i passa més lluny dels altres mares i pares a poliurb Tròdia.
-Això és perquè a tot hora busqueu respostes a través de mi... Està bé. T'ho explicaré.
Fa algunes generacions, la possessió era generalitzada. Tot ésser humà posseia o volia posseïr coses. Era la única manera que tenien de conviure amb béns, de relacionar-se amb la natura o fins i tot, en époques anteriors, organitzar la procreació. Et posaré un exemple. Tú vius a poliurb Tròdia, no és cert?
-Sí clar, i poliurb Tròdia viu amb la resta de poliurbs de Quaquèria.
-Exacte, de la mateixa manera que totes les metropozones viuen al planeta terra.
-Això és una obvietat.
-El que vull dir és que la possessió o propietat seria com si tú visqueres a una porció tancada de poliurb Tròdia. Els antics dirien que vius a la teua porció de poliurb Tròdia.
-Teua? Eeeeeeecs... Quina paraula més lletja. De tota manera, no té sentit, si jo visc a la poliurb, és evident que també visc a la teua porció de la poliurb. De fet visc a totes les porcions, perquè les porcions viuen al total i jo visc al total.
-Tú has de dir meua, i no teua.
-Com?
-Meua es refereix a la porció on viu qui parla, teua es refereix a la porció on viu qui escolta. Has de saber que quan dic la teua porció, em referisc a una porció tancada on ningú més no pot viure sense consentiment expressat per tú.
-Si ho entenc bé, cada persona viuria a una porció tancada. Com feien doncs aquella gent per llegir, per conversar, per fer exercici, per crear i conèixer art? Segur que no cabrien totes aquestes coses a la meua porció, a la teua porció o a la resta de porcions...
-Vorás, hi havien porcions personals i porcions col·lectives. Per exemple, hi havien biblioteques a porcions col·lectives.
-Ara sí que no ho entenc. I qui expressava consentiment per a viure a la biblioteca i poder així llegir?
-Uffffff... Si t'haguesses dirigit a Mare Joana... A veure si puc posar-te un exemple clar. Mmmm... Has conegut a l'escola els sistemes de reproducció, no? El humà, l'energètic, el dels envasos, el de les plantes,... Mira! Crec que el dels envasos servirà. Els envasos que ja hem usat per a transportar menjar i altres coses els dipositem als contenidors d'envasos globals, no?
-Sí, i l'agència de reproducció dels envasos els reorganitza en altres usos.
-O...?
-O els fa copular de dos en dos per a generar un nou envas.
-Exacte, pero la reproducció només funciona amb elements complementaris, i l'agència de reproducció utilitza les màquines classificadores per a emparellar adecuadament, en aquest cas, els envasos.
- Ah, sí! El pare Girt va explicar a l'escola que eixes màquines tenien sistemes de criba i selecció molt complexos que organitzaven la gran quantitat d'envasos usats a poliurb en grups del mateix tipus, components, colors,...
-Doncs de la mateixa manera, el sistema de propietats i possessions de l'antiguetat cribava els individus, i expressava consentiments per a qualsevol porció de poliurb. I no només per a porcions, també es necessitaven consentiments per a usar vehicles, per a copular, per a menjar,... Els consentiments es regulaven mitjançant uns rebuts, escriptures, o cartes de propietat. Açò eren papers de veritats garantides que no podien ser desmentits.
-Però és molt més senzill i lògic fer ús de veritats raonades que llegir cada vegada els papers de veritats garantides.
-Sí fill, però en eixa época la única manera de mantenir en ordre la societat era amb papers de veritats garantides. Les persones no havien desenvolupat suficientment la capacitat de raonament. De fet, amb la generalització dels papers de veritats garantides, la tendència a l'ús de veritats raonades era descendent.
-Per què?
-Perquè els humans usaven l'energia mental per a trobar la manera de tenir més porcions, és a dir, de figurar en el major nombre de papers de veritats garantides possible.
-Clar, i va ser així fins al principi de la Nova Era.
-Just després del Gran Desastre i la II Revolució Global.