Me'n vaig

Ahir varen ser les eleccions. Jo vaig votar a l'ex-meu País Valencià. I el resultat està a la vista de tots. Considerant que han votat el 70% de les persones cridades a les urnes, la cosa està ben clara. A la gent li encanta el progrés econòmic i el model turístic del Partit Popular a pesar de la depredació territorial. Li encanta que la Copa Amèrica siga la inversió pública estrela de la legislatura en detriment de les inversions socials, que es travesse i dividisca el barri del Cabanyal per a obrir València al mar, i que el nou Gran Premi de motociclisme es dispute per dins de la ciutat. Les dades són ben aclaridores: el Partit Popular ha tornat a guanyar la ciutat de València districte per districte. Ha guanyat Castelló i Alacant a pesar de ser protagonista de casos de corrupció de tot tipus (busqueu al Google "cas Fabra", per exemple). I el pitjor, ha guanyat per pallissa les eleccions autonòmiques. La penya li ha dit que sí a tot el què ha estat fent els darrers anys i a tot el què vol fer els propers. Tenen carta blanca. I amb raó.

Molt humilment, descartant que la compra de vots (que també la hi ha hagut) haja sigut la causant de tal victòria i derrota respectivament, m'exilie. Jo estava equivocat. He estat lluitant per coses que pensava que eren bones per al meu País. I resulta que no. M'en vaig de la terra dels enganys. A partir d'ara em podreu trobar al Cantó Satèl·lit de la Confederació Pla i Boix, pertanyent a la recentment creada República Dispersa Independent Valenciana (RDIV), que no reconeix cap govern dels què ens envolten. Estaré situat físicament a l'Eixample de Barcelona fins que existisca un país no dispers al qual puga tornar. I vaticine que no serà pronte.