Les mil cares del Facebook

Ací van unes recopilacions d'opinions i raonaments sobre l'aplicació online que més furor està causant des de l'arribada dels xats: Facebook, la reina de les xarxes socials virtuals. Que vindria a ser com la Coca-cola respecte dels refrescos. Personalment, estic immers a una lluita de resistència per a evitar caure a la teranyina de Facebook. Per a què no s'acabe convertint en una mania de iaio (que ja anem tenint una edat...) he decidit posar en paper -virtual- arguments diversos.

Antisistema: "Sapigueu usuaris del Facebook, que sou partícips indefensos d'un escenari que els acadèmics qualifiquen com el cas d'espionatge més gran de la història de la humanitat. De passada, us convertiu de manera inconscient en precursors del fenòmen "Big Brother", d'allò què alertava Georges Orwell a 1984 i de l'apocalíptic Brave New World -Un món feliç- d'Aldous Huxley."

Periodista condicionat I:"Partim de la hipòtesi de que Facebook és un servei inútil, que simplement crea la necessitat d’afegir a una “llista d’amics” a tots aquells que s’han creuat en algun moment a la nostra vida per a donar-nos la falsa impressió de que som estimats o que el món està ple d’amics nostres."

Periodista condicionat II: "Crec que Facebook ha arribat per quedar-s'hi com a la xarxa social per excel·lència. M'hi he estat fixant en molts detalls aquest cap de setmana, i és clarament la interfície més treballada de les xarxes socials què conec, amb una usabilitat sense precedents."

Ética per a usuaris: "T'agreguen i mai t'han donat la mà? Almenys presenta't òstia!"

Anàlisi optimista: "Facebook és un lloc web de xarxes socials que posa en contacte les persones a partir d'amistats o interessos comuns. No cal adoptar una posició contrària a l'ús de les xarxes socials, és qüestió de fer-les servir d'acord al teu criteri."

En resum, i honestament, tinc la brutal curiositat d'asomar el cap pel Facebook, i la autocondició moral de no formar part d'un experiment de masses amb interessos purament mercantilistes. Em sembla una eina potentíssima per a mantenir el contacte amb amics i amigues arreu del món, i també una forma d'exhibicionisme massiu i incontrolat de les banalitats més superficials dels éssers humans. I fa témer una alienació -encara més- agressiva i massiva de la realitat en favor de l'èxit d'una nova "caixa tonta".

Jo renegava dels telèfons mòbils fa uns anys. Ara en tinc dos. Però encara no em trobareu al Facebook.

>Última hora