
En aquestes caixes en les quals vivim tot està compartimentat i organitzat. Quan tornem de la feina, enfilem el carrer 27, ens aturem davant la porta de la gran caixa nº 131 i entrem. Ens introduïm a una petita caixa que ens fa ascendir fins al pis nº 3, i obrim la porta nº4: aquesta és la nostra caixa.
A la nostra caixa acostumem a dir-li casa. Allí dins, tot l'univers d'objectes què ens pertanyen té assignat un lloc dins alguna altra caixa, al final d'una determinada jerarquia. Per exemple, les culleres de sopa estan al compartiment de l'esquerra al primer calaix del moble inferior de la cuina. Compartiment, calaix, moble, cuina: quatre caixes. I noteu què, a més d'aquesta profunda jerarquia (7 nivells des del carrer), podríem ser capaços de trobar les culleres de sopa pràcticament a qualsevol altra caixa de la ciutat. I probablement a qualsevol altra caixa del món.
Jo diria que vivim a l'estil Windows. Sí, el de Microsoft. El qual es podria dir perfectament Caixes, o si preferiu l'idiotisme (ambdues accepcions), Boxes. Perquè en realitat, més que finestres el que hi ha són carpetes en organització jeràrquica teòricament infinita. Per trobar un arxiu obres la carpeta "Carrer_27", a dins tens la "grancaixa_131", l'obres i trobes la carpeta "pis_3" i a dins tens la carpeta "porta_4". I quatre carpetes més per arribar a "culleradesopa.doc". La mare que va. No navegues pel teu ordinador, bussejes!
I d'on ve tota aquesta dèria de les caixes? Doncs ve de la vida moderna, de l'arquitectura racionalista de mitjans del segle XX. De quan l'obssessió dels arquitectes de l'època era convertir l'habitatge en una màquina eficient. Es suposa que com que les persones ens passem la vida treballant com a màquines, disposem de poc temps per a estar a casa. Llavors l'objectiu seria què, durant el temps que som a la nostra caixa, les activitats batejades com a tasques domèstiques que desenvolupem es facen de manera eficient, per a poder dedicar-nos en cos i raciocini (l'ànima no es pot optimitzar) a altres activitats d'ordre superior. Si habitem tots com a màquines podrem disposar tots de més temps lliure. Iúhu.
És ideal llavors que avui en dia visquem tots a caixes equivalents, amb els mateixos compartiments, calaixos, mobles i cuines, perquè es poden construir de manera molt més eficient i barata (això explica el preu actual dels habitatges). Podem viure a qualsevol lloc, perquè podem habitar-hi eficientment sense cap esforç addicional. I també podem treballar a qualsevol ciutat sense dificultat, ja que els ordinadors de la feina s'organitzen amb idèntica eficiència al nostre ordinador personal. La de temps que estalviem gràcies a l'organització eficient de la nostra vida! Ens queden un fum d'hores al dia per dedicar-nos a allò que realment importa. Visca la vida moderna. Visca Microsoft Boxes.

2 comentaris:
Em dispose a abandonar la caixa 603 per a clavar-me en la petita caixa que em farà baixar fins a la caixa mòbil Suzuki i arribar a la gran caixa 1958 d'Elm Street. M'ha encantat el teu escrit! el repensaré i tornaré a escriure't...ara tinc pressa per arribar a la caixa 1958. Un abraç. Laura.
Hola Laura! És que som una mica robots, no? Més bé, amb l'excusa mundial del "creixement econòmic", ens deixem tractar com a robots...
Però corre corre! Que has d'optimitzar el temps!;-)
Elm Street!!! Un poc de cague, no?
B7s transatlàntics!
Publica un comentari