Tinc un amic que no té aniversaris, ja fa anys que no fa anys. I no vos penseu que és una excusa que s'inventa perquè li faça ràbia celebrar que cada vegada és un poc més major (o un poc menys jove). Es que és una malaltia, no en té d'aniversaris, i per tant no té res a celebrar en aquest sentit.
De vegades pense en felicitar-lo un dia diferent al dia del seu naixement. Açò és una obvietat, perquè donar-li un regal exactament el dia del seu naixement no m'hauria sigut possible de cap de les maneres, ja què jo no existia. A banda, difícil acontentar un nou-nat amb un regal, poseu per cas que siguera una caixeta de purets o una botelleta de vi, quan t'acaben de treure del caliu encoixinat que deu ser el ventre de ta mare. En eixos moments, si tingueres control sobre les teues extremitats, més bé estrangularies amb el teu propi cordó umbilical al metge o a la matrona, què a part d'extirpar-te (literalment) d'una panxeta tan còmoda t'han arreat una surra al cul per veure si tens capacitat de cabreig. És com si et despertes de la migdiada amb els peus lligats a les brides d'un cavall al galop.
A allò què em volia referir abans era a felicitar-li el seu no-aniversari. Com bé savia Alícia, els no-aniversaris ocorren tres-cents seixanta-quatre dies a l'any, el què li suposaria, a dia d'avui, un total de vint mil set-cents seixanta-dos no-aniversaris, vint-i-nous de febrer inclosos. I de fet, com què realment no té aniversaris hauriem de sumar els cinquanta set dies què falten, o siga que estariem parlant de vint mil vuit-cents dinou no-aniversaris. Que li'ls felicite sa mare.
Per ajudar-lo, propose triar-li entre tots (ell sol no seria capaç) una data d'aniversari. I que compte primaveres, estius, voltes al Sol, declaracions de la renda, nits de Sant Joan o discursos del rei, el que vullga. Però cada cicle de tres-cents seixanta cinc dies tindrà una festa on el podrem felicitar com si siguera el seu aniversari. El seu primer regal d'aniversari és... el seu propi aniversari! Per molts anys!
4 comentaris:
He votat pel 5 d'abril, m'agrada eixa data. Laura.
Està molt bé! Gràcies Laura, que ràpida que eres! B7s!
Potser el senyor sense aniversari no està segur d’haver nascut. És un nòmada del temps que no pot sinó mirar al futur. De vegades pensa que solament és matèria d’un somni de si mateix que s’esvanirà irremeiablement en despertar. O s’imagina com l’esperit despistat d’un lama en fase de transició, angoixat de no trobar un cos on reencarnar-se. Però en realitat és un ós ensopegat després d’hivernar a qui tothom confon amb un home brut, sense afaitar i amb un abric de pells.
Massa matèria per esvair-se espontàniament... I això de l'home "brut" ja és una variació interessada, no? ;-) A vore quan t'obris un Blog malandrín, què ja tens el cul pelat en açò d'escriure!
Publica un comentari