El proper dissabte aterrarem a La Habana. No és només un viatge, és un punt d'inflexió. Resulta que acabe de finalitzar les classes de postgrau del Màster (perquè "mestratge" no ho diria ni He-man...), que agafaré vacances al curro què m'ha estat xuplant l'energia darrerament, que avui fa 3 decennis que respire a soletes, i també 2 anys que estic a Barcelona. Per no parlar de què tot just acabem de fer la digestió de la lliga, la copa i la champions.
Així què no és només un viatge. És una expedició de reconeixement. Exacte, tractaré de reconèixer-me a mí mateix. Perquè de vegades un agraeix fer un balanç geoestratègic personal, a veure com aguanta la maquinària els sotracs de la vida, del món. Com es fa això? No tinc ni puta idea. Però em deixaré dur per la Lenta llum de l'Havana, a veure quines coses ens regala la ciutat, a veure què ens trobem a l'illa de Cuba.
La Cuba del meu trellat és encara la de la Revolució, la que té les petjades del Che i desafia el credo capitalista. La que eixia, resplendent i estrelada, a cançons, manifestacions, debats, cartells i pegates, dels anys d'universitat. La dictadura o el totalitarisme es resisteix a aparèixer a la meua ment, i no tinc manera, de moment, d'objectivar aquest paradís.
Les properes setmanes m'ho trobaré de cara. No tinc por però de fulminar-me un mite, ni de respirar decadència, ni de passar-me al bàndol d'Adam Smith. Per a mites extints de joventut ja tinc els Països Catalans, i per a decadència, la corrupció de la terreta. Respecte al ultraliberalisme econòmic, res més prop de la nostra realitat.
Així que més bé m'entrarà canguelo si m'agrada el què veig, si descobrisc que lluitar per les utopies no significa sempre xocar contra muralles impenetrables. Si de cadascú segons les seues possibilitats i a cadascú segons les seues necessitats no és la moralitat d'un conte infantil que escoltava de menut (gràcies Peio! gràcies Mai!).
I si és així, hasta la victoria siempre!
6 comentaris:
Passeu-ho molt be, gaudiu i apreneu de Cuba, que segur que encara se'n poden aprendre moltes coses.
Xesco
A cuba?
Per cert Arnau, el que dius està molt bé i molt encertat, però la realitat és que el consumisme actual, que no el comunisme, ens dirigeix cap a un tipus de celebracions conegudes com a comiats de solter. Supose que a Cuba no seran com per aquest racó de la Mediterrània que es diu Sagunt i és per això que t'informe que tenim un comiat aquest cap de setmana (27 de juny) que ens afecta directament i al qual no podem fallar. Damunt, la festa és a Benidorm, per allò d'arrodonir un ritual que té tots els ingredients del capitalisme més salvatge. Ni més ni menys. Així que quan tornes de Cuba?
La veritat és que sí que hem après de coses a Cuba, de fet de totes, de les coses bones i de les roïnes...
Després del comunisme, el consumisme, nada más i nada menos que a Las Vegas versió valenciana... quina por!
Arnau,
Per atzar,buscant una referència del meu llibre, m'ha aparegut el teu blog i no he pogut evitar fer una ullada a les fotografies. Sembla que malgrat els anys que han passat des del meu viatge al 2004, algunes imatges segueixen essent les mateixes. He reconegut alguns indrets i tinc la impressió que aquest també haurà estat un viatge important per a vosaltres, com ho fou per a mi i la meva companya, gairebé quinze anys enrere. Hi ha fotografies que delaten una sensibilitat molt especial. Veure-les ha estat com tornar una mica a Cuba, un lloc que tinc tan present ara com l'endemà d'haver-ne tornat. En fi, estic content que l'atzar m'hagi dut fins a les imatges que has capturat. Espero que Cuba, amb totes les seves contradiccions, a vegades doloroses, t'acompanyi sempre. Una abraçada,
Ramon Surroca
En efecte Ramón, ha estat un viatge molt enriquidor.
Aprofite l'avinentesa per felicitar-te pel llibre, què em va acompanyar des de Barcelona fins a La Habana. He de confessar però, que no va ser fins arribar a Cuba què el llibre em va captivar, una vegada immers en l'atmosfera de l'illa. Han hagut tantes imatges i fets calcats de la realitat del nostre viatge a la ficció (per a mi!) del teu llibre, que no sé ben bé si ens has fet de guia o de cronista...
Ha sigut una grata sorpresa trobar les teus paraules ací. Sort amb tot, i fins sempre!
Publica un comentari