I allà, palplantat front al gegantí Ernesto Guevara de la Serna, després de molts kilòmetres d'asfalt abonyegat, cases envellides i voreres escapçades; moros y cristianos, hores del dòmino; trova, son i cubalibres; li formulava al Ché alguns dubtes que m'han assaltat al llarg de tot aquest meravellós viatge. Més que res perquè li tinc més confiança que a Fidel.
Per què els habitants de Cuba haurien d'aguantar estoicament el racionament i les restriccions, mentre els visitants de Cuba gaudeixen de privilegis dignes del monarca més respectat?
Per què un sopar per a dues persones a un Paladar costa un sou cubà mensual?
Per què s'institucionalitza l'ostentació capitalista en un turisme segregador que mercantilitza la marca "Cuba" i la seua revolució?
Com és que segueixen havent classes? La revolució no en suposava l'abolició?
Quan deies Revolución et referies a un canvi radical o a la rotació perpètua sobre un eix?
Estava per damunt l'amistat amb Fidel o la llibertat del poble cubà?
Si l'important és compartir, per què tothom té el desig de posseir?
Per a què serveix una formació d'excel·lents professionals que no poden exercir el treball per al qual estan qualificats?
Si al hombre nuevo se li exigeix honradesa i transparència, per què hi ha censura i manipulació als mitjans de comunicació? Per què hi ha intranet on hauria d'haver d'internet?
Això d'estar allà dalt, a l'alçada d'un Déu venerat i 20 vegades més gran què els mortals, no va ser idea teua, veritat?
I els cubans somnien amb les nostres cases, els nostres països i les nostres tendes. I també són romàntics revolucionaris, però no d'aquesta revolució. I no odien els seus dirigents, o es reprimeixen per si la repressió. I pertanyen a una terra que és plena d'oportunitats, de paratges tropicals i verge de consumisme. I encara que l'envejable esperit de sostenibilitat, estalvi i enginy cubà siga fruït de tristes necessitats, el valor ètic i humà amb què impregna les seues gents, serà la llavor del futur de l'illa. Només cal desitjar que el futur no tarde uns altres 50 anys a arribar.
6 comentaris:
Molt bo... la revolució va ser revolució fa 50 anya i si no es manté viva i s'actualitza, adaptant-se als temps, es converteix en un problema.
Fa dos anys em vaig llegir una biografia del Che, de l'escriptor Jon Lee Anderson i em va agradar molt, per l'aproximació històrica, pel l'explicació política i pel personatge. Una bona lectura d'estiu. A veure quan ens fem un ron i ens expliqueu el viatge... i l'ocellet t'ha dit una gran veritat... al nadal pares!
Xesco
Jo no he tingut a les mans cap biografia del Che encara, però, tot i haver-se convertit en un fenòmen mediàtic global més, és un personatge que mereix, com a mínim, unes hores d'atenció...
MOLTES FELICITATS!!!! AQUEST ANY SI QUE VOS TOCA LA GROSSA DE NADAL!!!!
Tot el que dius deu ser veritat, però em pense que t'has oblidat d'un detall important: l'embargament ianqui. I és que el capitalisme també és un problema i, si se'm permet de dir-ho, encara més gros que el comunisme i les seues contradiccions cubanes.
Tens tota la raó: l'embargament no l'he comentat.
És ben cert que es tracta d'un problema greu per a Cuba amb conseqüències nefastes per a l'economia, però no és, al meu parer, el fet crucial per al desencant que he patit amb el comunisme-socialisme...
Però precisament també criticava al capitalisme quan em preguntava perquè collons el model de turime a Cuba és un model taaaaaaan capitalista, no creus?
Ei, amic, veig que no has perdut el temps ni tampóc la nefanda mania de pensar per tu mateix (t'estàs fent major...). Per aportar quelcom que puga tindre algun entrellat diré que la revolució, i per extensió tota acció política, si no va endreçada a aconseguir el més aviat possible el certificat de majoria d'edat per a la immensa majoria de la població esdevé un fracàs rotund que acabarà posant el control per sobre la pedagogia i provoca atacs de ceguesa aguda en la classe dirigent. Nyàs, coca!
Doncs sí... Tot i que no deu haver sigut massa fàcil aguantar l'alenada de l'imperialisme i del capitalisme paradigmàtic només unes milles nàutiques més enllà, les coses s'haurien d'haver redreçat el més aviat possible per poder plantar la bandera cubana ben alta (fins a que es veiés des de la White House).
Publica un comentari