Tots i cadascú de nosaltres tenim satèl·lits al voltant. Ho dic en sentit literal i cenyint-me estrictament a les dades obteses de l'observació i l'experiència vitals. Es tracta d'un sistema que anomenaré COSA (Conjunt d'Objectes Satèl·lit Antropocentrats), i tractaré d'explicar-vos a continuació.Quan eixim de casa portem una sèrie d'objectes al damunt que ens acompanyen durant tot el dia, tant si ens dirigim al treball com si anem a fer una cervesseta amb els amics. Així, abans de deixar la llar, ens assegurem de portar roba, claus, diners,... Doncs bé, aquestos objectes conformarien la COSA nostra. Val a dir però que la COSA de cadascú pot ser molt més extensa segons l'ocasió o cas particular. Pot incloure, entre altres: ulleres, paraigua, bicicleta, mistera, llibre de butxaca, condó, agenda,...
L'extensió màxima de cada COSA depén de dos variables bàsiques: la tara admissible de l'individu (càrrega que és capaç de desplaçar) i dels artefactes auxiliars de transport què utilitze (butxaques, bosses de mà, motxilles,...). No obstant, poques vegades s'acostuma a carregar amb una COSA excessiva i cadascú se l'ajusta com pot. Varia molt entre diferents individus, i està íntimament lligada amb la seua personalitat i amb les activitats diàries que desenvolupe, així com amb circumstàncies externes específiques (com ara l'oratge). Però és indefugible: tothom té una COSA.
La COSA orbita amb trajectòries i cicles específics per a cadascun dels elements que la composen, pero en general es situen a distàncies d'entre 1 i 500 milímetres de cadascú de nosaltres. En moments puntuals poden arribar a allunyar-se alguns metres, però sempre en espais controlats o durant lapses de temps concrets. Per exemple, podriem deixar la bossa al treball mentre fem un descans, però no abandonariem el telèfon mòvil a la taula del bar si anàrem dos minuts a fer un riu. En definitiva, d'una manera o altra, els objectes que carreguem segueixen al nostre voltant permanentment.
Quan els elements de la COSA es van dipositant al nostre entorn aquestos ocupen espais i llocs diferents. El total d'aquestos espais s'anomena PA (Petjada d'Aterratge), i es refereix a la superfície hipotètica que ocuparien fóra de l'estat de càrrega. El PA de la COSA nostra es fa visible de manera palesa en arribar a casa -un espai controlat- doncs descarreguem literalment la major part dels elements que hem arrossegat durant tot el dia. De vegades aquesta descàrrega es concentra en un lloc, i en altres ocasions cada objecte satèl·lit té assignat un racó precís de l'habitatge: el prestatge de l'entrada, el penjarroba, la taula de l'estudi, el sofà,...
La meua COSA ha canviat des que he arribat a Mira-sol. Principalment perquè passe la major part del dia fóra de Sant Cugat, al treball, en desplaçaments més llargs que quan vivia a Barcelona. L'any passat constava de: carteraclausimòvil (per a mi és un sol objecte disgregat), agenda, bolígraf vermell, bolígraf negre, portamines i jaqueta. Ara, ha incorporat l'ordinador portàtil, un llibre, raspall i pasta dentífrica, Ipod, carregador de mòvil i caramelets per a la tos, guants, bufanda, barret, entrepà per esmorzar i carmanyola per dinar. Massa! El PA de la meua COSA ha augmentat considerablement, i he hagut d'adquirir una nova bossa per poder transportar-ho tot! Si acabe el dia amb agülletes per l'esforç!
Cuideu doncs la vostra COSA, doncs en moltes ocasions carreguem diàriament objectes innecessaris. Quan menys PA tingueu més feliços viureu!
5 comentaris:
hola Arnau! llegint el teu article, m'he adonat que el PA i la COSA augmenten de manera supersonica quan vas amb un nen de dos anys i mig...serà això el que em provoca taaant cansament al final del dia???
ja espero el capítol dos!!!
Ha d'augmentar per força! Només de pensar en tots els trastets i artilugis que orbiten al voltant d'un xiquet em fa mal l'esquena...
Tenim pendent un cafenet a la nostra casa, quan torne la Julie de Seattle ho solucionem, ok?
Ens veiem aviat! ;)
El meu COSA depen de si porte bossa o no. Normalment quan isc de festa no m'agrada dur-ne aleshores he de reduir el meu COSA per a que tinga cabuda a les butxaques. Abans d'eixir de casa sempre em repetisc mentalment: tabac, mobil, claus i diners. A partir d'aquesta setmana espere eliminar el primer element. See you soon! Lau.
Des que sóc conscient d'aquestes coses que escrius, l'avanç més destacable del meu COSA particular ha estat eliminar el clauer. Així, des que em molestava a la butxaca, més o menys des dels quinze anys, només porte les claus subjectades amb una argolleta; i no totes. El resultat és que el conjunt de claus que formen i formaran la meua vida, que podríem anomenar CONCLAU, s'ha dividit en xicotets espectres que van circulant per tots els racons de la meua existència i de retruc del meu PA: el cotxe, casa ma mare, ma casa, la feina... Total, que m'estic plantejant tornar a dur un clauer. Merda! Pel que fa a la resta, el meu COSA no ha parat d'augmentar i bàsicament depén del cotxe, que se m'ha fet xicotet des que Aitana va pel món com la marquesa del potet. Impressionant, un constant esgotament. En aquest sentit, coincidisc amb la tal Bibi, em sent identificat amb ella. I bé, tot açò només era per concloure que l'intent perllongat de reduir el meu COSA durant tots aquests anys de joventut i quimeres diverses és una batalla totalment perduda.
Hehehe! Molt bé Laura, doncs sembla que reduïr la teua cosa et reportarà beneficis extra... A tope!
Maleït CONCLAU!!! Has creat un monstre Sergi!!! Ho dic pel claueret amb argolla, eh? pas per la marquesa del potet... Un b7 ben gran per a l'Aitana!!!
Publica un comentari