Rehabitar: capítol dos

Garatge: m. [LC] [TRG] Local on hom guarda vehicles.

El garatge és un dels llocs més curiosos de la casa. L'hem trobat identificat amb una col·lecció de manisetes amb motius de vehicles antics penjades a la llinda d'una porta corredissa de doble fulla, que deixa un pas folgat al seu interior. La paret del fons fa de contenció a les terres de la parcel·la, i les laterals tenen uns finestrons modestos de peces translúcides, algunes de les quals es poden obrir per a ventil·lar.

Des dels anys 60, sempre ha acomplit una funció primària o secundaria de magatzem, acumulant estris de jardinera, productes de neteja o bricolatge en general. El vam trobar encara replet de trastets que omplien a vessar armaris vells de fusta, i tot un seguit de materials de construcció i objectes dispars amuntegats i arrenglerats al perímetres de l'estança, en un tipus d'ordre que només els anteriors habitants sabrien desxifrar.

El primer cop d'ull a l'interior va catapultar la meua memòria als estius de la meua infància, quan anàvem a la casa de la muntanya del meu iaio. Ell tenia a una paret del garatge un tauler de fusta amb fileres de claus a mig entrar, d'on penjava d'una forma quasi majestuosa, una completíssima col·lecció de ferramentes per fer qualsevol tipus de reparació que el desgast quotidià exigia a la casa. En aquesta però, les eines i la ferralla del garatge més bé indicaven que algú arreglava motocicletes.

També vam trobar dues rentadores. Una era portàtil, del tipus antic, l'altra era una rentadora automàtica dels anys 80 instal·lada per fer-la servir allà mateix. Per tant, Mª Teresa anava i tornava de la casa al garatge carregada de roba, doncs era ella qui, amb tota probabilitat, s'encarregava de la bugada. Aclarisc que el garatge no es comunica interiorment amb la casa, és per tant l'únic espai amb entrada pròpia. És probablement per aquesta raó que Jordi, el fill de Mª Teresa, es va apropiar aviat d'aquest racó.

Jordi va arribar a la casa amb un anyet, al 1959, i va crèixer amb ella. Des que tingué ús de raó el garatge va ser el seu santuari. Allà va muntar amb el seu amic, un zoològic d'insectes de camp. Eixien a caçar-los pels voltants de la casa, que llavors era feréstec, i els guardaven i classificaven en potets de vidre reutilitzats, que disposaven arrenglerats sistemàticament, d'una manera quasi fetitxista. Quan van esgotar el passatemps, van passar a organitzar obres de teatre: avisaven als xiquets del barri de l'event, i per un preu mòdic (5 pessetes) muntaven una funció a les portes del garatge. Feien seure als nanos a fóra, a terra, i muntaven l'escenari a dins i, entre bambalines, feien dansar les titelles.

He dir que el garatge també ha tingut vehicles. Bicicletes. En Jordi i els seus amics feien i desfeien allà amb les seues bicicletes, que eren els béns més preciats de la infantesa, doncs els permetien d'anar a qualsevol lloc que necessitaven. Més tard, quan la moto va substituir la bici i la pubertat va reordenar les prioritats d'en Jordi, el garatge va passar a taller mecànic. Allí engalanava Jordi la Puch Minicross de 50 cc, i la posava a punt per passejar com cal pel poble. Era quasi imprescindible per ser respectat i atreure les mirades del jovent santcugatenc...

Des que nosaltres vam adquirir la casa, el garatge ha sigut un pulmó d'emmagatzematge. El primer que vam deixar allà van ser les nostres bicicletes, i setmanes més tard, la pràctica totalitat de les nostres pertinences encaixades i etiquetades, és a dir, l'univers objectual supervivent que hem arrossegat de pis en pis el que portem de vida. Tota la mudança ha cabut al garatge. Quinze metres quadrats. S'ha hagut d'estar allí, hivernant, durant un mes. Exactament el temps de retard acumulat per les obres de reforma que hem dut a terme a la casa. Exactament el temps d'acollida a casa d'amics que hem necessitat en deixar el pis de lloguer de Comte d'Urgell. Encara ara, 3 mesos després, ens serveix de magatzem. És per tant l'espai on es pleguen i des d'on es despleguen totes aquelles coses que ens permeten rehabitar la casa.