Rehabitar: capítol cinc

Ja he Acabat la tesina. Ho anuncie així, amb A majúscula, per a aclarir que les reflexions al voltant del terme "rehabitar" ja no monopolitzaran els escrits d'aquest blog, tal i com han anat fent des de començaments de 2010. I també recuperaré el plaer de llegir i respondre, amb interés i parsimònia, les dèries que teniu a bé escampar pel ciberespai. Vull però, tancar cicle amb una última missiva, no siga cas que algú esperara una mena de conclusions.

Al món del disseny, hom entén per projecte un compendi complet de directrius i instruccions inequívoques orientades a produïr o construïr alguna cosa nova, o modificar-ne una d'existent. Aquest compendi sol descriure'n les característiques amb precisió i finitud, com un objecte acabat. Però un objecte, gran o xicotet, inalterable o caduc, és quelcom material que s'ofereix als nostres sentits, és a dir, què hi estem relacionats a través de la percepció. Qui? Doncs nosaltres, els subjectes. Éssers amb capteniment individual, i amb un bagatge cultural, una experiència i unes capacitats tan variades com persones hi ha al món.

En un sentit purament euclidià, podríem dir que les nostres llars són contenidors d'objectes i subjectes, i que a través del disseny d'interiors es pot plantejar un projecte a través de la geometria plasmada en paper. El resultat podria ser un interior extremadament bell, clàssicament bell diria jo. Quan la Wiener Philarmoniker interpreta magistralment una òpera de Mozart, el públic s'alça de les butaques i aplaudeix amb vehemència per la bellesa de l'espectacle. Però el public no participa al concert, només opina: escolta primer, i expressa després el seu nivell de satisfacció en relació a la qualitat de l'obra interpretada.

En una aproximació un poquet més antropològica, una llar està habitada per subjectes, que estableixen unes determinades relacions entre ells i amb els objectes que els envolten. El dissenyador d'interiors pot aspirar a aprofundir en el coneixement d'aquestes relacions i fer participar els subjectes al procés creatiu del projecte. El DJ nord-americà Jeff Mills, al seu Mix-Up Vol. 2, combinava dos canals en les seues barrejes: un amb la música en si, i l'altre amb la resposta de l'audiència. En aquest cas, els aplaudiments i els crits del públic formen part de la composició, els subjectes participen a la música enregistrada.

Però a una llar, i especialment si és rehabitada, són els subjectes qui construeixen l'interior. La matèria prima pot ser objectual, però el modelatge el fan els propis habitants, amb les seues accions, amb els seus records. Allò que s'esdevé a una llar és fruït de l'habitar, així que un bon disseny és el que ho permet amb fluïdesa. Com encertar? Fàcil, proporcionant als subjectes maneres d'operar el projecte d'arquitectura interior. El dissenyador d'interiors ha de composar i tocar la bateria, però els habitants de la llar són la resta de membres de la Jazz Band, virtuosos del saxo la guitarra i el contrabaix.

Un projecte per rehabitar una casa existent ha de ser capaç de canalitzar el savoir faire dels subjectes. Clar que és avantatjosa una planificació global, però no ha de ser necessàriament un llibret d'instruccions de muntatge. Els habitants són part de l'interior i tenen la capacitat absoluta de transformar-lo, per tant, no és que tinguen molt a dir sobre un projecte, és que tenen molt a fer.