Trossets de país

El govern de la Comunidad Valenciana ha tancat TV3 al País Valencià, després de 26 anys d'emissió. És un exercici de censura molt greu. Algú pot pensar què això no pot ser en un país europeu i democràtic al segle XXI. Evidentment s'equivoca, perquè si de fet ha pogut ser, aleshores no estem en un país europeu i democràtic. O potser no estem al segle XXI.

La metodologia seguida pel partit presidit pel Molt Honorable Francisco Camps ha sigut senzilla: anar modificant les lleis per a què Acció Cultural del País Valencià (ACPV) no siga capaç de fer front a les multes imposades per la Generalitat Valenciana per mantenir les emissions de manera "ilegal".

Em podria desfer en insults i malediccions contra el senyor Francisco Camps i l'aparell que representa, però em contindré. Només seria desfogar-me amb una pobre* persona i els seus votants, què per legitimar-lo estan a la mateixa alçada moral que ell, sense paliatius.  

He de dir també que censurar les emissions de TV3 al País Valencià no ens ha d'estranyar tant, és una mera anècdota de l'anticatalanisme permanentment instaurat a les institucions valencianes i a bona part de la seua societat, que exerceix una sort de terrorisme cultural a la seua conveniència. Vull però reivindicar des d'ací que en la Comunidad Valenciana hi ha un País Valencià ben gran, condensat i concentrat en els detalls més xicotets imaginables: en un bunyol de carabassa, en una conversa de carrer, en una pilota de vaqueta, en una nota de dolçaina, en una pintada al carrer, en una pedra ben dirigida i en un blog compromés, en un mestre d'escola i en una senyera estesa al vent, en un llibre de poesia i en una cançó de Clara Andrés, en una foguera de Sant Antoni i en una coca en tomata.

Reconec que tot aquest País Valencià no ha sigut mai suficient per a instituïr-se políticament a la Comunidad Valenciana, ni per mobilitzar-se efectivament contra els intents d'aniquilació de la cultura pròpia. Així i tot aquest País Valencià també mereix respecte. No sé si entre els meus coneguts hi han votants del Partido Popular de la Comunidad Valenciana, però si és així, vos pregue que m'ho féu saber, i després que s'abstingueu de dirigir-me la paraula, doncs no tindreu el meu respecte.

*No econòmicament parlant, evidentment, em referisc a pobre de moral i ànima, doncs com el feixisme, la seua base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari (l'espanyol) amb components victimistes que condueixen a la violència contra els que es defineixen com a enemics (els catalans i tots aquells que reconeixem vincles lingüístics, socials i culturals entre País Valencià, Illes Balears i Catalunya) per un eficaç aparell de propaganda. Afegisc què els liders feixistes, com per exemple Hitler o el propi Francisco Camps, es fan veure públicament per damunt del poble pla, amb actituds messiàniques i autoritàries, ostentant un poder exercit de manera unilateral i sense cap tipus de consulta. Recentment, Francisco Camps afirmava en públic: "Soy el candidato más respaldado de todos los candidatos de la historia de las democracias occidentales en todo el mundo".